diumenge, 17 de desembre de 2017

VOLDRIA SER POETA

Si jo fos poeta, t’escriuria
els més bells mots.
Amb ells et faria vers,
i amb els versos...poesies.

Però com no sóc poeta,
de tu voldria apartar,
els meus ulls .
Et recito l’únic que tinc
i el que duc dins del cor.

T’estimo amor meu.

divendres, 15 de desembre de 2017

AMOR



En les brases d'una foguera
vaig cremar els teus records .
No eren cartes ni promeses,
sinó silencis i petons.

Et vaig començar a oblidar ,
i vaig donar la teva estima al vent .
I vaig repetir mil vegades ,
.....ja no et vull.

Però avui, t'he vist de nou .
I el pols se m'ha parat ,
i el cor em va donar una bolcada.

I com a fusta seca ,
torno a cremar-me en el teu foc .
Ahir vaig començar a oblidar-te ,
i avui, et vull de nou.

dimecres, 13 de desembre de 2017

NÉIXER



Vaig néixer amb la música
del vent entrant per la finestra.
Amb les pestanyes del sol
tocant les cantonades del cel.

Vaig néixer amb els teus valors,
apresos amb els núvols pujats.
Vaig començar a caminar,
a poc a poc amb l'ànima
pintada amb els teus ulls.

I vaig néixer
del teu ventre mare...
Amb l'aroma dels teus secrets,
amb la xiulada de les flors,
amb la màgia bella del teu pèl .

Vaig néixer en el teu ventre mare!
es van omplir tots els meus cels mare!
Així...es va construir en nou mesos...
mare ...el meu amor etern per tu.

dilluns, 11 de desembre de 2017

VAIG VEURE



El vaig veure saltar...
i atrapar els núvols amb tanta força,
que es va quedar dormit

El vaig veure volar...
intentant ser el més veloç.
Però el vent ho va frenar,
just abans de tornar al meu cor.

El vaig veure cridar...
amb la seva veu vella, gairebé cega.
Però el meu nom va quedar mut,
impossible tornar al material...

El vaig veure plorar...
i vaig sortir a xopar-me amb la seva pluja.
Vaig sortir a mirar cara a cara al cel,
a lluitar amb ell...

Però només vaig poder murmurar-li en silenci
...et vull.